'Vidas de mujeres' exhibeix el treball de Mary Ellen Mark de finals del segle XX

L'exposició 'Vidas de mujeres' es pot veure a Foto Colectania del 18 de març al 31 de juliol / JUDIT VALLÈS

Fins al 31 de juliol 'Vidas de mujeres' s'exhibirà a la sala Foto Colectania recollint algunes de les millors imatges de la fotoperiodista Mary Ellen Mark. L'exposició navega pel treball de Mark durant la segona meitat del segle passat documentant una gran varietat de dones en situacions diverses. Les dones d'un pavelló psiquiàtric d'Oregon, les Missions de la Caritat de la Mare Teresa o les treballadores sexuals de Bombai són algunes de les realitats que va retratar la fotoperiodista i que es poden contemplar a l'exposició. La gran majoria es van publicar a mitjans o revistes com Life, el New York Times, Vanitiy Fair, el New Yorker i Rolling Stone.

El treball de Mark va ser precursor de la visió actual sobre els prejudicis i les injustícies socials contra les dones. La major part de les fotografies exploren la vida de dones de tot el món en situacions difícils i complexes que esdevenen impactats per la seva inversemblança. Les 93 imatges que modelen l'exposició formen part d'una selecció personal que ella mateixa va fer el 2003 recollint temàtiques molt variades on el denominador comú és la dona. De fet, aquesta és la primera mostra internacional –d'ençà de la seva mort el 2015– que està prevista que continuï a les ciutats de Lenzburg i París.

A l'hora de comissariar l'exposició s'han marcat dues sèries, 'Circo Indio de 1989' i 'Twins de 2002', que retraten subtilment prototips de la cultura americana un pèl caricaturitzats. Aquestes van acompanyades d'altres projectes que capturen la marginació de la dona a les societats d'arreu del món. La famosa història de la jove 'Tiny', una adolescent fugitiva que vivia als suburbis de Seattle i que exercia la prostitució per sobreviure, il·lustra l'altra cara del somni americà. La fotografia que serveix com a portalada de l'exposició, 'Amanada y su prima Amy', deixa el públic impactat per la singularitat de la protagonista. Fins i tot surt Barcelona, fotografiada a través d'un campament gitano l'any 1987. Tot plegat una demostració de la importància d'aquest gènere documental i de la narrativa que va utilitzar Mary Ellen Mark per visibilitzar la marginalització de les dones.

Mary Ellen Mark, "Amanda y su prima Amy", Valdese, Carolina del Nord, Estats Units, 1990 / JUDIT VALLÈS