La fotografia al segle XIX, de la càmera fosca a la càmera Kodak

Ja fa temps que la fotografia s’ha convertit en un recurs habitual per capturar records, moments o imatges. Avui dia és molt fàcil veure turistes fotografiant monuments, o trobar-se gent fent-se selfies per tot arreu. I això és possible gràcies a l’evolució de les càmeres de retratar, que cada cop són més petites i fins i tot estan integrades en altres aparells que portem sempre a sobre, com els telèfons mòbils. Però el que avui en dia està a l’abast de tothom amb un sol clic, temps enrere, era un procés delicat que requeria temps i expertesa.

El primer procediment fotogràfic va ser inventat per Nicéphore Niépce l’any 1824. Però abans altres científics ja havien experimentat amb la càmera fosca, una caixa tancada amb un forat petit. La llum entrava pel forat i projectava la imatge de l’exterior a l’interior de la caixa. Aristòtil, al segle IV aC, ja l’utilitzava per observar eclipsis de sol.

ONA VILÀ

Niépce i Daguerre, la primera càmera

L’any 1824, Niépce va millorar la càmera fosca instal·lant a dins de la caixa una placa coberta de betum de Judea. Amb el contacte amb la llum, el betum s’enduria i en acabar el procés, el betum que no havia quedat dur es netejava i quedava la imatge gravada. Es considera que la primera fotografia de la història és una imatge que Niépce va capturar l’any 1826 al pati de casa seva.

Pocs anys després, l’inventor va associar-se amb Louis Jacques Mandé Daguerre que tenia l’objectiu de millorar i escurçar el procés. Daguerre va substituir el betum per unes plaques de coure recobertes de plata. Però la imatge no quedava gravada a les plaques i calia revelar-la amb un procés químic mitjançant vapors de mercuri. Amb aquests canvis, Daguerre va aconseguir escurçar el temps d’exposició fins als 30 minuts. I així va néixer, l’any 1938, el daguerrotip, la primera càmera de la història.

Aquest nou invent va despertar l’interès del britànic William Henry Fox Talbot, que l’any 1941 va patentar el calotip: un paper sensible a la llum que es convertia en negatiu. Això escurçava encara més el procés, ja que només es necessitaven 30 segons d’exposició per generar el negatiu. I a més, d’aquest negatiu se’n podien fer còpies.

Al llarg de vint anys, nombrosos científics com John Herschell, HyppoliteFizeau, Abel Niépce de Saint-Victor i Scott Archer, entre d’altres, van estudiar el procés fotogràfic per millorar-ne la qualitat i reduir el procés d’exposició. Per exemple, l’any 1847, Abel Niépce de Saint-Victor va substituir el paper pel vidre per millorar la transparència del calotip negatiu.

L'arribada del color

L’any 1869, es va produir un canvi significatiu al món de la fotografia. Per primer cop, Louis Ducos du Hauron va aconseguir captar el color en les imatges. Per fer-ho, va utilitzar el principi de la descomposició de la llum a través dels tres colors fonamentals: blau, groc i vermell, que ja havia demostrat Maxwell l’any 1861. Ducos du Hauron va realitzar tres fotografies del mateix lloc aplicant cada vegada un filtre de color diferent, un blau, un groc i un vermell. Superposant les tres imatges va aconseguir restablir els colors

L’any 1871, Richard Maddox va introduir un altre canvi significatiu. El britànic va inventar les plaques seques o procés de gelatina d’argent. El nou procés consistia a abocar una base de gelatina en un suport com el paper o el vidre. Això va permetre no haver d’utilitzar la càmera fosca i que les imatges no quedessin humides.

Una càmera per tothom

Tot i que el procés fotogràfic i la càmera van anar evolucionant, no va ser fins al 1888 quan el públic hi va poder accedir. Fins aleshores, les càmeres eren objectes molt grans i requerien expertesa per fer-los funcionar. Però a finals dels anys 80, George Eastman, va crear la primera càmera moderna. La Kodak era una càmera automàtica de dimensions més petites que es podia portar a tot arreu i estava dirigida al gran públic sense coneixements de fotografia. El revelatge de les fotografies el feia el mateix laboratori Kodak. Finalment, anys més tard, es va incorporar el carret de pel·lícula, que permetia fer més d’una fotografia cada vegada. Aquesta novetat va fer encara més popular aquesta càmera.

ONA VILÀ